Sense notícies d'Isabel Coixet

Fa uns dies vaig anar a veure la seva última pel·lícula, Elegy, basada en la novel·la El animal Moribundo, i en vaig sortir molt decebuda. No havia anat a veure l'última pel·lícula d'Isabel Coixet, sinó un film d'encàrrec, simplement senzill i correcte, on el llenguatge, la sensibilitat i la manera tan personal de la directora no es van notar enlloc.

És una pel·lícula correcta, tècnicament i interpretativament, però es queda en això. Es nota que és un encàrrec, com un producte de fabricació en sèrie, ben fet, amb les millors peces del mercat, però sense cap toc personal ni únic. Per molt que hagi estat dirigida per una directora europea, resulta que és un producte tallat amb els patrons americans, i els xocs que aquesta situació ha pogut causar – i que Isabel Coixet no es va cansar de repetir durant la promoció – es noten.

Repeteixo, no és que la pel·lícula sigui dolenta. Compta amb uns bons actors i, una directora que, tot i les circumstàncies, ha sabut tirar endavant un producte acceptable. Però es queda en això. És el problema de comptar amb estrelles tan consagrades, que no s'involucren fins al fons, per tabús, per pors, que fan servir fins i tot perruques per simular un canvi de look, i de treballar amb estudis on el director és un simple engranatge més de la maquinària i, qui té l'última paraula és el productor, un home de despatx únicament preocupat pels números, per a qui el terme "art" no va amb ell.

El resultat és excessivament fred, costa entrar en situació, empatitzar amb els personatges i emocionar-se, com si no s'arribés mai fins al final, res a veure amb d'altres pel·lícules de la directora com Mi vida sin mí, Cosas que nunca te dije o La vida secreta de las palabras, per mi fantàstiques.

Si a això li afegeixes que mentre l’estàs veient penses que en realitat la història no és fidel a l’original, que resulta que existeixen dos finals millors –el del llibre i l’alternatiu que va proposar Coixet-, el visionat resulta un vertader desastre.

I és que on s'és vist que el director renegui del producte que presenta? Ni Isabel Coixet està contenta del què ha fet, i es disculpa argumentant que no va tenir la llibertat necessària per tirar endavant el projecte que tenia en ment.

Però a mi només em ve una pregunta al cap: Per què ho ha fet? No oblidem que es tracta de la mateixa directora que fa uns anys es va negar a dirigir Milion Dolar Baby perquè al contracte l'obligaven a acceptar a Sandra Bullock com a protagonista - només un director com Clint Eastwood va aconseguir canviar les condicions-. Així doncs, que no ens vengui la moto, si va acceptar les condicions és perquè va voler, li va interessar el projecte, Hollywood és una temptació que pocs són capaços de refusar i ella, a aquestes alçades, no necessita vendre's per poder tirar endavant les seves pròpies idees.

Tothom s'equivoca, i un error en 6 pel·lícules no significa res. Només espero que després d'aquesta experiència torni a Europa, al seu cinema de sempre i a la seva independència, i ens regali noves pel·lícules excel·lents.