Doncs parlem de Risto Mejide... Es tracta d’un exemple dels molts fenòmens de cultura de masses que últimament produeix la televisió. Pot agradar o no, però el que està clar és que, quan ell parla, l’audiència del programa es duplica. Un programa que, per cert, el seu principal objectiu ja és fabricar productes de cultura de masses, i ho porta aconseguint des de fa anys amb Bisbal, Bustamante, Cheona, Soraya i un gran etcètera de personatges semblants sota la marca “triunfito”.
Aquí el que és curiós és com va arribar aquest personatge al nivell de popularitat que ha aconseguit. Va ser contractat per ser el més crític de tots els membres del jurat, per donar una mica de vida al programa, i es va convertir en l’estrella de cada setmana, per sobre de qualsevol dels concursants, arribant a superar, els pocs minuts que parlava, l’audiència de tot el show. El seus aires de superioritat, el seu to irreverent i ofensiu, atrauen. Serà que a la gent li agrada tot allò políticament incorrecte perquè és com els agradaria ser en realitat.
Però el Risto Mejide d’OT és només un personatge, una invenció, com ho és el Rodolfo Chikilicuatre, o, a un altre nivell, incomparables, els Jose Corbacho i Boris Izaguirre televisius. I sembla que això, a l’audiència, li costa de diferenciar. Com ell explicava a El Club de l’Albert Om, durant molt de temps no podia anar pel carrer sense ser insultat. Aquest és el preu que es paga per ser un fenomen de masses.
Us deixo amb un exemple de la seva simpatia.
2 comentaris:
Jo el que no acabo d'entendre,i suposo que és el que li agrada a la gent, és com una cadena de televisió accepta tenir a un personatge així en un dels seus platos. En el fons ho entenc, perquè la "pela és la pela" i aquest home fa pujar molt les audiències, però trobo que a vegades les cadenes han de mantenir uns principis i uns valors, ja que són una influència social molt important, sobretot en programes com Operación Triunfo, la qual té la majoria de l'audiència adolescent i inclús nens d'entre 8 i 12 anys. Trobo que tota la responsabilitat en lo referent a l'aparició de personatges tant lamentables és de la cadena de televisió.
Si els valors que s’han de mantenir són els de la hipocresia, la falsedat i el cretinisme, prefereixo que existeixi un producte anomenat Risto Mejide, per almenys, fer contrapès. El problema és que vivim en un món del "políticament correcte" i de no acceptar les veritats tal i com són. Si un és lleig, és lleig. I si es maquilla és que es vol enganyar. Doncs, si un canta com una lloca, així és i punt. El que passa és que estem competint permanentment, som susceptibles en tot i ens ofenem en seguida. Aquest és el sistema. La crueltat del que diu ell la posem nosaltres. Vull dir que no és ell qui posa la cruesa, sinó els afectats que se senten humiliats estúpidament.
Mejide entra en el mateix joc en que estan els concursants, però les seves paraules són més certes que les de consolació dels altres.
Publica un comentari a l'entrada