La setmana passada, dins el cicle de jornades culturals organitzades a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, va fer una conferència Víctor Amela, un dels tres autors de La Contra de La Vanguardia, per explicar l'organització de la secció, i la dinàmica de les entrevistes.
Va aparèixer tan senzill i simpàtic com estem acostumats a veure'l als diferents programes televisius on col·labora. Ulleres, cabell deixat anar, camisa rosa sota americana blava, i texans. En castellà, ens va explicar el funcionament de la secció, d'una manera amena i molt propera, i anècdotes, com la manera que tenen els tres col·laboradors de passar els filtres dels seus caps.
Amela va afirmar que La Contra es troba en el seu millor moment. Té un prestigi considerable, i els seus tres redactors gaudeixen de llibertat absoluta per decidir a qui entrevisten i el to que utilitzen, però també assegura que és conscient que això no serà per sempre. "Sé que no durarà eternament, arribarà un dia en què el nou cap de torn decideixi fer canvis i eliminar-nos, o que s'adoni del que fem i com treballem i ens posi límits. En sóc conscient i per això disfruto La Contra cada dia al màxim".
La secció va néixer el 13 de gener de 1998. L'objectiu era entrevistar personatges coneguts, no a nivell morbós, sinó mostrant un aspecte interessant de la seva vida. Però a mesura que va anar adquirint notorietat, van començar a rebre trucades i correus de gent anònima amb moltes coses per explicar, i la secció va prendre un altre rumb. Ara segueixen sortint personatges públics, se segueixen promocionant llibres i discos, però també hi ha lloc per gent desconeguda amb històries interessants i sorprenents, com un dels exemples que ens va citar: la vida d'un campaner.
Aquí teniu una de les seves entrevistes publicades a La Vanguardia.
Va aparèixer tan senzill i simpàtic com estem acostumats a veure'l als diferents programes televisius on col·labora. Ulleres, cabell deixat anar, camisa rosa sota americana blava, i texans. En castellà, ens va explicar el funcionament de la secció, d'una manera amena i molt propera, i anècdotes, com la manera que tenen els tres col·laboradors de passar els filtres dels seus caps.
Amela va afirmar que La Contra es troba en el seu millor moment. Té un prestigi considerable, i els seus tres redactors gaudeixen de llibertat absoluta per decidir a qui entrevisten i el to que utilitzen, però també assegura que és conscient que això no serà per sempre. "Sé que no durarà eternament, arribarà un dia en què el nou cap de torn decideixi fer canvis i eliminar-nos, o que s'adoni del que fem i com treballem i ens posi límits. En sóc conscient i per això disfruto La Contra cada dia al màxim".
La secció va néixer el 13 de gener de 1998. L'objectiu era entrevistar personatges coneguts, no a nivell morbós, sinó mostrant un aspecte interessant de la seva vida. Però a mesura que va anar adquirint notorietat, van començar a rebre trucades i correus de gent anònima amb moltes coses per explicar, i la secció va prendre un altre rumb. Ara segueixen sortint personatges públics, se segueixen promocionant llibres i discos, però també hi ha lloc per gent desconeguda amb històries interessants i sorprenents, com un dels exemples que ens va citar: la vida d'un campaner.
Aquí teniu una de les seves entrevistes publicades a La Vanguardia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada