Anthony Minghella, un dels directors amb la carrera més prometedora dels últims temps, ha mort a l’edat de 54 anys.
Potser, només pel nom, hi haurà gent a qui li costarà reconèixer-lo, però de ben segur que tothom s’ubica si cito aquests títols: El Talento de Mr. Ripley, Cold Mountain o El Paciente Inglés. Impossibles d’oblidar. D’una manera o altra, són pel·lícules importants en el cinema modern.
No són les úniques que va filmar, però sí les més conegudes. La seva filmografia va ser breu, però plena d’èxits. L’última que va rodar: Breaking and Entering, on tornava a comptar amb Jude Law i Juliette Binoche. Les seves pel·lícules, tot i que de temàtica molt diferent, tenien un estil propi, una marca de la casa, segurament en la posada en escena, en les imatges i en la fotografia.
Us deixo amb imatges de El Paciente Inglés, la seva pel·lícula més emblemàtica, i amb la que va guanyar més premis, entre ells l’Óscar a millor director.
Considerat el millor text teatral que va escriure Nikolai Gógol i una obra mestra indiscutible del drama satíric, L’inspector, aquí interpretat per Lluís Soler, retrata amb ironia l’estupidesa, la cobdícia i la banalitat dels oficials i els alts càrrecs de les províncies russes.
Una oportunitat única de veure dos grans del teatre català treballant junts: Jordi Galceran, qui n'ha fet l'adaptació, i Sergi Belbel a la direcció.
Del 4 de febrer al 12 d'abril a la Sala Gran del TNC.
Es tracta de la primera novel·la de Llorenç Villalonga (Palma de Mallorca, 1897-1980), que, escrita l’any 1931, funciona com una sàtira esplèndida de la societat burgesa mallorquina i repassa la història, la cultura i la societat de l’illa, mentre retrata amb una cruesa despietada l’Escola Mallorquina.
És una coprodució entre el TNC i el Teatre Principal de Palma, i compta amb actors de renom com Mercè Arànega, Llum Barrera o Margarida Minguillon.
Del 21 de gener a l'1 de març a la Sala Petita del TNC.
SPAMALOT és un musical més o menys inspirat en la mítica pel·lícula de Monty Python, Els Caballers de la Taula Quadrada i readaptat per John Du Prez i el component dels Monty Python Eric Idle. Dirigit per El Tricicle, està en cartell des del 26 d'agost al Teatre Victòria i, de moment, sense data de caducitat.
Xisco Masó dirigeix l'adaptació d'aquest text, premi Laurence Olivier 2004 i premi Tony 2005 al millor text teatral que tracta d'un escriptor de contes per a nens que és sospitós d'una sèrie d'assassinats infantils.
Charlotte és una prestigiosa pianista que desatent les seves obligacions familiars en anteposar la seva carrera professional. El seu retorn i l’enfrontament amb les seves dues filles centra aquest relat que va ser interpretat a la pantalla, el 1978, per Ingrid Bergman i Liv Ullman sota la direcció del cineasta suec Ingmar Bergman.
Està dirigida per Jose Carlos Plaza i protagonitzada per Marisa Paredes.
Torna, del 27 de gener a l'1 de febrer, el festival internacional de documentals de Barcelona. D'entre tota la programació, cal destacar el documental 1973 revoluciones por minuto. Las últimas horas de Salvador Allende en el que, un actor, en un teatre buit a Nova York, recrea les últimes hores de vida del president de Xile l'11 de setembre de 1973.
És el nou espectacle de la companyia colombiana nascuda a París L’Explose, comptarà amb la interpretació d’Ara Malikian, un dels millors violinistes contemporanis. L’obra és una aproximació a l’esquizofrènia i a les diverses vessants que aquesta malaltia presenta, des de l’emoció del malalt.
Del 29 de gener a l'1 de febrer al Mercat de les Flors.
FRANCESC TORRES. DA CAPO Francesc Torres reflexiona críticament sobre les diverses manifestacions de la cultura, la política, la memòria i el poder a través de les seves instal·lacions multimèdia, que li concedeixen un lloc singular en l'art de les últimes dècades. La retrospectiva que es presenta inclou una selecció d'obres fetes des de finals dels anys seixanta fins al moment actual, amb peces de producció recent.
J.G. BALLARD. AUTÒPSIA DEL NOU MIL·LÈNI Un recorregut a través de l'univers creatiu de Ballard: els seus temps i les seves obsessions, la seva dissecció de les claus secretes de la contemporaneïtat, les petjades de la seva trajectòria vital en la seva obra de ficció, els seus referents artístics i literaris i les seves intuïcions precises i desencantades d'una vida futura regida pels conceptes de l'antiutopia asèptica i la catàstrofe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada